- Del 1989 al 1999 es van declarar 50.000 insubmisos a tot l’Estat, 15.000 a Catalunya.
- Només vuit insubmisos catalans havien complert condemna el 2003.
El moviment d’insubmissió arrenca el 20 de febrer del 1989. A Catalunya, vuit insubmisos es presenten davant del Jutjat Togat Militar núm. 31 de Barcelona. A tot l’Estat, se’n van presentar simultàniament 57.
Al final del 1989, hi havia un total de de 72 insubmisos declarats als Països Catalans i més de 500 arreu de l’Estat. Al llarg de l’any, n’empresonen 31 amb períodes que van des d’un dia fins als dos mesos i un dia.
“Saben, igual que nosotros, que el servicio militar obligatorio está en crisis, que la gran mayoría de jóvenes y la población en general tiene una opinión contraria al mismo. A pesar de ello siguen empeñados en que se mantenga el servicio militar obligatorio y se respete la Ley de Objeción. Pero para conseguirlo sólo les queda el recurso represivo. No obstante, la represión no es signo de fortaleza sino de debilidad. La practican los que no pueden convencer de otra forma“.
“Desde la cárcel: insumisión“, Carlos Hinojosa, Ion Sànchez, Josep M. Moragriega, El País, 8 de març 1989. Carta dels tres primers insubmisos catalans empresonats. En aquell moment ja n’eren 9 en presó preventiva, d’Euskadi i Catalunya
Els primers judicis contra els insubmisos es van celebrar el 1989 sota jurisdicció militar i, a partir del 1991, sota jurisdicció civil. Fins a la despenalització de la insubmissió el 1999, els insubmisos podien ser processats per quatre codis penals. Per últim, l’anomenada Llei campuzano, del tercer trimestre del 1998, envia a la reserva tots els joves que estaven esperant destinació o judici des de feia més de tres anys. Això significa 48.000 a tota Espanya i 13.000 a Catalunya.
La insubmissió és desobediència civil
La Insubmissió va posar en contradicció la Constitució Espanyola. Conflicte entre el deure a servir a l’Estat i el dret a la llibertat ideològica, article 30 i article 16 respectivament. L’objector de consciència insubmís va posar en evidència que la democràcia espanyola perseguia les conductes dissidents. La insubmissió va demostrar el potencial de la desobediència civil: uns quants ciutadans de peu pla poden generar la deslegitimització de lleis fins a canviar-les.
Insubmissió i antimilitarisme
Per què els insubmisos són antimilitaristes? L’Estat espanyol hipoteca els recursos socials. La campanya d’Objecció Fiscal xifra en 35 milions diaris la despesa diària en defensa. El deute de l’Estat Espanyol en compromisos armamentístics és de 40.000 milions d’euros a pagar fins al 2025.
Documentació
Mocador: Insubmissió 10 anys, 1999, dins Illacrua. Fons digitalitzat Mocador:
Lluc Pelàez Insubmissió. Moviment social i incidència política. UAB, 2000.
Movimiento de Objeción de Conciencia (2002). En legítima desobediencia: Tres décadas de objeción, insumisión y antimilitarismo. Madrid. Traficantes de Sueños.
Informe sobre la represión a los insubmisos, Movimiento de Objeción de Conciencia de Madrid
Movimiento de insumisión en España. Wikipedia