L’antimilitarisme commemora els 30 anys d’insubmissió amb un acte a la presó Model
El 20 de febrer del 1989 vuit joves catalans es van presentar al jutjat militar de Barcelona per declarar-se insubmisos. Van iniciar una campanya de desobediència civil reeixida que va provocar un canvi legislatiu a l’Estat Espanyol amb la suspensió del servei militar el 2001. Al llarg de més de deu anys, 50.000 joves a tot l’Estat, 15.000 dels quals a Catalunya, van fer-se insubmisos. Només vuit insubmisos catalans van complir condemna de presó.
En l’aniversari dels 30 anys, el dimecres 20 de febrer, a la Model de Barcelona, es reuniran insubmisos d’aquella primera presentació, com Yon Sànchez, que no va ser mai jutjat i Josep Maria Moragriega, que va complir condemna al penal militar de Cartagena. I intervindrà també Pere Comellas, que va complir condemna entre les parets de la Model el 1995.
L’acte comptarà amb parlaments de Gabriela Serra, Dolors Sabater i Marta Minguella, que des diferents àmbits van pertànyer a organitzacions de suport a la insubmissió, i Jaume Asens, un dels diversos advocats que van defensar els insubmisos al jutjats.
L’insubmís ja va demostrar que la democràcia espanyola perseguia les conductes dissidents. La insubmissió va posar en contradicció la Constitució Espanyola, el conflicte entre el deure a servir a l’Estat i el dret a la llibertat ideològica, Article 30 i Article 16, respectivament. La insubmissió va fer palès el potencial de la desobediència civil: uns quants ciutadans de peu pla poden generar la deslegitimització de lleis fins a canviar-les.